LLIBRES



Memòries d’una feixa. La urbanització d’un poble pagès de la regió de Barcelona (Matadepera 1931-1983) ECOS, Ajuntament de Matadepera, Barcelona, 2012.


Fes clic per ampliar
Memòries d’una feixa explica la història d’un petit poble pagès de la regió de Barcelona, dedicat eminentment al cultiu de la vinya i als treballs del bosc, que al llarg del segle XX esdevé un municipi residencial de més de 8.000 habitants amb un alt nivell de renda i de benestar. Aquesta transformació, que resumidament podria semblar una història d’èxit i progrés ininterromput, és també la història d’una tragèdia social, cultural, política i ecològica marcada per la desaparició de la pagesia, la guerra civil, la manca de llibertats de la dictadura franquista i la urbanització indiscriminada del paisatge agrícola i forestal.

Aquest llibre és una versió menys acadèmica d’un treball de tesi doctoral que, d’acord amb un seguit d’evidències documentals i testimonis orals i escrits, explica quins elements van ser clau en aquesta transformació del paisatge rural i en la construcció de la nova realitat urbana de Matadepera. La seva funció, per tant, és oferir un punt de partida per apropar-se al coneixement del passat locals i entendre com aquest és relaciona amb l’evolució i la història del conjunt de la societat. Un coneixement que, segons la història social, és imprescindible perquè els ciutadans sapiguem on està l’origen de la nostra societat i debatem democràticament cap a on ens agradaria que caminés en el futur.  


Veure vídeo de la presentació a Matadepera el 23 de maig de 2012.

Presentació de Memòries d'una feixa al Museu d'Història de Sabadell. 11 juliol de 2012. 
Amb Vicenç Ruiz (historiador i arxiver) Iago Otero (ambientòleg, ICTA-UAB)
 i Joan Comasòlives (Director Arxiu Històric de Sabadell)


                                                                                                                                                                                                                



Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat. Els Estudis Universitaris per a Obrers de la Universitat de Barcelona i la Universitat Popular durant la II República i la Guerra Civil. UPEC. Barcelona. 2008.



Fes clic per ampliar
Quan les espardenyes trepitjaren la universitat ens apropa a un temps en què el somni d'un accés igualitari a la ciència i a la cultura, que seria capaç de trencar totes les barreres socials existents, semblava estar a l'abast de la societat catalana i era compartit per destacades personalitats de la vida política, associativa, cultural i científica del país, i ho fa, rescatant del pou de l'oblit dues importants experiències educatives populars que es desenvoluparen a Catalunya durant la segona República i la guerra civil. 

Ens referim, d'una banda, als Estudis Universitaris per a Obrers organitzats per la Universitat de Barcelona Autònoma i els principals Ateneus obrers de Barcelona i, d'un altra, a l'efímera experiència de la Universitat Popular impulsada, durant els primers mesos de la guerra civil, per les Juventuts Libertàries i les Joventuts Socialiestes Unificades, juntament amb tot un seguit d'organitzacions obreres dedicades a l'educació popular. 

Un somni igualitari que, malauradament, va esdevenir malson a principis de 1939, quan la repressió franquista va condemnar a l'oblit aquelles dues experiències i, amb elles, tots els somnis educatius igualitaris que contenien. 


DESCARREGA EL LLIBRE EN PDF AQUÍ


Presentació a la UB amb els companys de la UPEC 
i el seu rector Jordi Serrano.



                                                                                                                                                                                                                


La Inspecció de Treball. 100 anys al servei de les Polítiques Socials. CTESC.  11. Barcelona. 2007. 


Fes clic per ampliar
"El llibre recorre la història de la Inspecció des de les seves arrels més llunyanes, entroncant els primers projectes i les primeres veus que van parlar de la intervenció de l'Estat en les relacions laborals, amb la història política i social d'aquests mateixos anys, i particularment amb el desenvolupament del moviment obrer i de les seves demandes. La vinculació de l'origen de la Inspecció a l'Institut de Reformes Socials, el precedent importantíssim de la Inspecció de Mines,  les circumstàncies que van propiciar el naixement final del Servei d'Inspecció i la notabilíssima feina del General José Marvà en aquest naixement i en la seva organització, són totes elles qüestions que mereixen detallada atenció en aquest volum. 

Aguilar parla de “mètode persuasiu” per referir-se al model d'Inspecció nascut de l'obra de Marvà. Era, probablement, l'única opció: informar, assistir i assessorar per aconseguir el compliment voluntari de les normes socials. Però el que llavors, com ara, donava eficàcia a aquesta feina de persuasió, era la possibilitat de sanció de les conductes contràries a les normes. Sense el vessant sancionador, no pot entendre's l'actuació inspectora. En aquesta Inspecció original, com en el llibre es documenta, estan ja els dos elements bàsics de la feina inspectora, tal com avui, convenientment posats al dia, els hem heretat en l'última Llei d'Inspecció (la Llei 42/1997):  d'un costat, vigilància del compliment de la norma i sanció dels incompliments; d'un altre, assistència tècnica a empresaris i treballadors...

Presentació. 15 d'abril de 2007.
Seu CTESC
Al llarg de tot el seu estudi, Aguilar adopta dues línies bàsiques d'entesa històrica de la Inspecció: la relació de la Inspecció amb el moviment obrer, i la relació de la Inspecció amb els esdeveniments polítics que se succeeixen al llarg del segle. Així pot versi quan analitza la Inspecció de la Dictadura, o en referir-se a les reformes (i contrareformes) de l'etapa republicana. Amb això explica la inserció, en cada moment, de la Inspecció dins les polítiques socials amb què, agudament, subtitula el seu treball. Però el seu interès no se centra, únicament, en l'anàlisi puramente extern de la Inspecció en tant que òrgan o servei administratiu amb unes funcions determinades. La seva anàlisi va més enllà, per ocupar-se també del “interior” de la Inspecció. Un bon exemple d'això són les pàgines que dedica a la primera oposició d'Inspectors, i  l'enumeració de les nou primeres dones que van ocupar aquests llocs; o les que igualment s'ocupen de les depuracions d'inspectors durant i després de la guerra civil.

Presentació. 15 d'abril de 2007.
El llibre atura el seu camí amb l'estudi de la Inspecció durant el període franquista. Aguilar efectua un detallat estudi crític de les funcions i del mode d'actuació d'aquella Inspecció, assenyalant també com es produeix l'evolució del model, propiciada, de manera rellevant, per bona part dels Inspectors que es van incorporar a aquesta funció en els últims anys de la dictadura".

Fragment del pròleg: Jaume Admetlla, Inspector de Treball.  




Fes clic per ampliar
Traducció:
La Inspección de Trabajo. 100 años al servicio de las políticas sociales. Junta de Castilla y León-Consejeria de Economia y Empleo. León. 2008.




                                                                                                                                                                                                                




CAPÍTOLS DE LLIBRES.



Carbonell i Esteller, Montserrat (coord.) La Casa de Maternitat i Expòsits. Les Corts. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2004.


Fes clic per ampliar
Hi ha institucions públiques que han tingut un paper fonamental en el nostre país, la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona n'és una d'indiscutible. El pas de la història per aquesta institució assistencial al llarg d'aquests 150 anys ha deixat un pòsit important que mereix ser conegut.

També és part de la història de la Diputació de Barcelona que va fer possible, amb la creació d'aquesta institució assistencial, proporcionar una atenció de qualitat tant a les mares com a les nenes i als nens deixats en mans de la casa, i oferir un servei que donés resposta a les necessitats que presentava Barcelona en aquesta matèria.

És un llibre per ajudar-nos a conèixer i valorar un patrimoni públic situat al districte de les Corts que mereix una especial atenció i difusió.



Aguilar Cestero, Raül, De la postguerra a la transició democràtica, 1939-1975. pp. 119-196.


Artícle diari ABC: Un siglo y medio en el umbral de la vida. (1/12/2004)



V Encuentro de Investigadores del franquismo. Noviembre 2003, UCLM-Albacete. Comunicación presentada en : Mesa 2. Economía y Sociedad. 

La Casa de Maternidad y Expósitos de Barcelona (les Corts) durante el primer franquismo (1939-1953) 

DESCARREGA COMUNICACIÓ EN PDF AQUÍ


                                                                                                                                                                                                                


Els nens de la guerra. Col·lecció: La guerra civil a Catalunya. Vol. 4. El Periodico, 2008. 

  
Fes clic per ampliar
Les penúries i misèries acumulades pels nens catalans i espanyols durant la guerra civil i el franquisme són de tota mena i abracen tots els aspectes de la vida: nens soldats, refugiats, adoctrinats i utilitzats com a propaganda. I, malgrat tot, els nenes i nenes continuaven jugant, anaven a escola i aprenien a llegir. No es pot oblidar que va ser precisament durant aquella guerra que, en la zona republicana, s'assajaren noves formes de vida i d'organització social, així com nous corrents pedagògics, que cercaven l'eliminació de les principals injustícies socials i culturals que afectaven la infància. També aquestes idees van perdre la guerra, afectant així la resta de generacions que van venir després. 

"Totes les guerres creen els seus propis guanyadors i perdedors oficials, però en realitat el principal perdedor d'una guerra, de totes les guerres, és sempre la població civil i, molt especialment, el sector de la població més indefens i vulnerable, com són els nens i nenes. En aquest sentit, la guerra civil espanyola no va ser cap excepció, ja que va presentar les característiques típiques d'una guerra moderna, en la qual els objectius i les baixes civils són tan importants com les baixes militar per guanyar la guerra". (Fragment del text)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.